Sudamerica

Isla Negra: La casa preferida de Pablo Neruda

Després de Valparaiso vam anar cap a la Isla Negra, una petita població que es va fer famosa per ser l’escollida per Pablo Neruda per ubicar-hi la seva casa preferida. La casa, que porta el mateix nom que la població i que no és pas una illa, es troba a tocar de la platja i Neruda la va comprar a un negociant espanyol (he de mirar si no era català;)), segons ell, a molt bon preu.

Allà, Neruda va exprémer tota la seva imaginació per recontruir-la, ampliar-la i, sobretot, decolorar-la. La casa és una autèntica passada. Està plena d’objectes de mar (Neruda n’era un enamorat), des de les típiques figures que es posaven a la proa dels vaixells a timons, cloïses de mar, miniatures de vaixells, etc.

Però no només hi ha objectes de mar, també hi ha altres excentricitats com una figura de fusta d’uns 2m d’alçada representant el deu del mal dels aborígens de l’Illa de Pascua. La majoria dels objectes tenen una anècdota relacionada. Per exemple, pel déu aquest es deia que si el miraves als ulls, tindries mala sort, el Neruda, per si de cas, li va treure l’ull esquerra per que no el pogués mirar al passar…

Un altre objecte peculiar: una figura de “paper mache” d’un cavall a tamany real amb 2 cues. Resulta, que de petit, el Neruda passava sempre per davant d’una botiga on teníen aquest cavall com a reclam. Ell n’estava enamorat i li deia a l’amo de la botiga que el volia comprar. El propietari li deia que era massa car i que tampoc el volia vendre. 50 anys després, el Neruda s’entera que hi havia hagut un incèndi a la botiga i, entre les poques coses que s’havien salvat, hi havia el cavall. Sense pensar-s’ho 2 cops, va viatjar cap a Santiago i el va comprar. Per celebrar-ho, va muntar una festa a la Isla Negra on tots els invitats s’havien de presentar disfressats i/o portar coses pel seu cavall. Dos amics seus, sabent que s’havia cremat la cua del cavall durant l’incèndi, li van portar una cua de regal. Ell, com no volia quedar malament, va decidir enganxar les dues. Com us deia, la casa està plena d’anècdotes i coses divertides que serveixen per fer-se una idea de la personalitat del genial poeta. Un home que disfrutava de la vida, li agradava tenir gent sempre a casa i buscava la part graciosa a tot.

Una altra cosa divertida de la casa. Enmig del jardí hi ha una petita barca. Com us deia, ell era un enamorat del mar, tot i això, no sabia nedar i li feia molta por navegar. És per aquest motiu que va decidir posar la barca enmig del jardí, des d’on tenia vistes al mar i es podia imaginar navegant per les aigües del pacífic. Es veu que convidava als seus amics a fer l’aperitiu allà i, tot rient, deia que no li feia falta anar al mar a marejar-se, que preferia fer-ho a dins la seva barca amb l’alcohol. Genial.

Vam acabar la visita visitant la tomba on descansa ell amb la seva segona esposa, la Chacona. Una estructura amb forma de vaixell amb vistes eternes al mar. No podia ser d’altra manera.

Després de la tornada fins a Valparaiso, vam agafar un bus nocturn fins a Villarica. A la zona dels llacs de Xile. Allí ens esperaven llacs, volcans de formes perfectes i mil i un parcs nacionals.

Per veure la resta de fotos, clickeu a Isla Negra

Isla Negra: l’antre de Pablo Neruda

De Valparaiso, nous avons décidé d’aller directement à la région des lacs, mais comme le bus pour Pucón ne partait que le soir, nous avions la journée pour aller visiter la dernière demeure de Pablo Neruda, un vrai poème !

Nous avons donc pris un bus pour aller jusqu’au village de bord de mer appelé Isla Negra qui, comme son nom de l’indique pas, n’est pas une île. Pablo Neruda, célèbre poète chilien ayant reçu un prix Nobel, adorait la mer et la craignait en même temps, car il ne savait pas nager. Il a donc choisi le bord de l’océan pour construire sa dernière maison.

La visite de la maison/musée était audio-guidée et c’était vraiment très intéressant et amusant. Neruda semblait être un homme drôlement original et sa maison lui ressemblait. Tout à l’intérieur lui donnait l’apparence d’un bateau : la collection de proues éparpillée par l’artiste dans toute la maison, un escalier étroit pour arriver à la chambre, des hublots, etc. Voici quelques anecdotes de la visite qui nous ont plu : comme Neruda ne pouvait pas aller dans l’eau, il a mis dans son jardin une barque dans laquelle il invitait ses amis à boire l’apéro. Selon lui, il n’avait pas besoin de naviguer pour en sortir avec le mal de mer !! 😀 Dans une des pièces de la maison, il a mis une statue d’un dieu mauvais originaire de l’île de Pâques et de laquelle on disait que si tu la regardes dans les yeux, tu attireras la mal chance. Légèrement superstitieux, le poète a préféré lui enlever un œil avant de la garder chez lui ! Visite vraiment amusante, et je passe les multiples collections de bouteilles, coquillages ou encore bateaux dans des bouteilles disposés devant la fenêtre face à la mer, pour donner l’impression que les bateaux flottent.

Pendant la visite, nous avons aussi appris que Neruda était malade et que le coup d’état l’a achevé : il a été tellement choqué qu’il a dû être transféré le jour même à l’hôpital à Santiago. A sa mort, les dirigeants l’ont mis dans un cimetière commun gardé jour et nuit pour que sa tombe ne devienne pas un lieu de pèlerinage. C’est seulement en 1992 qu’il a pu être enterré devant la Isla Negra, face à la mer, à côté de sa dernière femme, comme il l’avait voulu.

Pour voir toutes les photos, cliquez sur Isla Negra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *