Sudamerica

Villarica i Pucón

Dia I
De bon matí vam arribar a Villarica. Villarica és una població ubicada al costat oest del llac Mallolafquén i amb magnífiques vistes al volcà al qual deu el nom. És menys turística que Pucón, just a l’altre extem del llac i, per aquest motiu, l’havíem escollit com a “cam base” pels nostres dies a la zona dels llacs xilena.

Vam anar a l’oficina de turisme però estava tancada. Per fer temps, vam anar a fer un cafè (Nescafè, evidentment) i vam tornar a la hora que havien d’obrir, res. Preguntant per allà ens van dir que no hi havia càmpings oberts a Villarica, que només obrien a temporada alta, a partir de desembre. Amb aquestes, vam decidir agafar un micro bus i anar a Pucón. Pucón és una altra cosa. És una ciutat que viu bàsicament pel i del turisme i això es nota per tot arreu. Tot i això, té el seu encant i, com Villarica, una ubicació privilegiada.

Per sort, a Pucón si que hi havia un càmping obert. Magnífiques instal•lacions, una bona ubicació i preus de temporada baixa, perfecte.

El primer dia a Pucón el vam dedicar a passejar per la ciutat i a descansar. Viatjar de nit amb autobusos està molt bé però sovint, després un vol prendre’s les coses amb una mica de calma. Vam aprofitar per informar-nos de les activitats a realitzar: senderisme, rutes en BTT, pujada al volcà Villarica, ràfting, etc. La oferta aquí és ampĺíssima i tothom amb ganes de gaudir de la natura pot trobar una activitat al seu gust. Nosaltres vam decidir fer una ruta en BTT l’endemà i una altra de senderisme per parc Huerquehué pel cap de dos dies.

Vaig dubtar bastant sobre si pujar o no al Volcà Villarica. Els tours habituals el pujaven amb crampons (opcionals) i baixàven amb una mena de plàstic que actuava a mode de trineu. Vaig buscar alguna agència amb la que pogués baixar-lo amb l’snowboard però només n’hi havia una i era força més cara que les altres. Al final, entre el preu i que no les tenia totes sobre la qualitat de la neu, ho vaig descartar. Queda pendent baixar fent snow un volcà nevat.

Dia II
Com us avançava, el segon dia vam decidir llogar unes biciletes i fer una ruta pel fantàstic entorn de Pucón. Vam optar per una opció on el terreny era bastant planer i vam acabant fent 48km. Genys malament considerant que a la Maÿlis això de la mountain bike no li agrada massa. Mica en mica ;).

Durant la ruta, apart de meravellar-nos amb les vistes del volcà Villarica, he de confesar que la seva forma cònica perfecta i la neu a la part superior em teníen fascinat, vam poder veure prats, muntanyes, cascades i llacs. Entre les coses més destacades, “Los Saltos de Careleifu” i “Los Ojos de Caburgua”, un conjunt de 3 cascades que, des de diferents ubicacions, acaben un un únic punt. Segurament són el resultat d’alguna falla o alguna cosa similar per que, geològicament, no se’m acudeix una altra explicació.

La ruta era força tranquil•la i pràcticament no vam creuar-nos amb ningú fins arribar a la carretera principal. Abans, tot el camí era per camins i pistes sense asfaltar però l’últim tram fins al llac Caburga s’havia de fer carretera.

El dia havia estat força calurós i, tot i no portar banyador i que l’aigua estava glaçada, vaig decidir remullar-me. Això si, només entrar i sortir per que quedar-se allí nedant és només cosa de “frikis” com el Jordi ;). El meu ídol en aquest temes i que, després de banyar-se a les Fonts de la Glorieta l’estiu passat on l’aigua deuria estar a 8 graus, és la meva referència.

Un cop ben refrescats, vam començar el camí de retorn. Per tornar a Pucón vam decidir seguir tota l’estona la carretera asfaltada. El camí era planer, una mica favorable però al final es va fer una mica pesat, sobretot, per que hi havia algunes rectes “a lo romà” interminables que desmolaritzaven una mica.

Després d’un dia complet, soparet i cap a la tenda falta gent!

Dia III
El tercer dia per la zona de Pucón el vam dedicar a fer senderisme pel Parc Nacional Huerquehué. Està 35km al nord de Pucón, molt aprop del llac on havíem anat el dia anterior, pel que va ser necessari anar-hi en microbus. Només hi havia dos serveis d’anada en tot el dia, així que vam decidir agafar el de primera hora per poder aprofitar bé el dia

Un cop al parc ens vam decidir per una ruta dels llacs de dificultat mitjana. El camí estava perfectament senyalitzat i no presentava cap dificultat tècnica però tenia una llarga i forta pujada que va posar a prova les nostres cames. Pel camí, cascades, llacs i una de les vistes més espectaculars del volcà amb un petit llac davant. Espectacular. Malauradament, les fotos no reflecteixen la bellesa del paisatge per que era impossible que llac i volcà quedéssin bé de colors, potser quan tingui una rèflex amb HDR…aviat, aviat ;).

Al segon llac vam decidir parar per menjar. La veritat és que el fet que el parc es trobi “lluny” de Pucón fa que hi hagi molta menys gent que en altres rutes de senderisme. Vam dinar tots sols a la vora d’un llac espectacular. Després, una mica més de pujada fins al següent llac, on vam parar per fer una migdiada, i camí de retorn al bus.

Un cop a Pucón, poca cosa més, soparet al càmping tot parlant amb una parella de portuguesos que estaven viatjant amb la seva moto per sudamèrica i cap a dormir.

Dia IV
L’últim dia per Pucón el volíem dedicar a visitar les “Termas Geométricas” i agafar un bus cap a Puerto Varas. Ara bé, vam calcular malament el temps i al final no vam poder gaudir dels que estan considerats com els millors banys termals de la zona.

En primer lloc, ens vam llevar més tard del que hauríem hagut de fer. A més a més, ens vam entretenir amb Internet, bloc i demés. Després, el trajecte Pucón – Coñaripe, que ens havíen dit que durava 25 minuts, va resultar d’1h. Finalment, des de la localitat on et deixava el microbus, s’havia de trucar a un taxi per que et portés a les termes. Com havíem de fer el trajecte d’anada i tornada, el temps se’ns va tirar al damunt i al final només hauríem pogut disfrutar dels banys termals una horeta. Massa poc pel preu que s’havia de pagar.

Fracassat el pla de les termes, vam decidir menjar al poble i passejar una mica per la vora del llac. Tampoc teníem massa estona per que a les 18h havíem d’agafar el bus des de Villarica per anar a Puerto Varas, uns 350km més al sud. Durant el trajecte en micro, vaig perdre el mòbil. El portava a la butxaca pendent de rebre una trucada de confirmació de la furgoneta que havíem pre-reservat per visitar Puerto Varas i Chiloé i segurament em va caure al terra i algú el va pillar. Primer objecte perdut i primera cosa de valor que perdo a la meva vida. La companyia de busos va trucar als responsables dels micros però ningú l’havia vist. Putada.

Després poca cosa, trajecte en bus cap a Puerto Varas, buscar allotjament i dormir!

Per veure la resta de fotos, clickeu a Villarica i Pucón

Villarica et Pucón

Premier jour
Nous sommes arrivés à Pucón dans la matinée et nous sommes allés au camping le plus proche pour y planter notre tente. Ce qui était génial dans ce camping, c’était qu’il y avait une cuisine et le WiFi. C’est parti pour 3 nuits !

Le premier jour, nous avons perdu pas mal de temps à chercher le camping, chercher des informations touristiques, demander des prix pour l’ascension du volcan Villarica que Francesc voulait faire, etc. Finalement, nous sommes restés un moment près du lac Villarica sur la plage et nous en avons profité pour acheter à manger et planifier les prochains jours.

Second jour

Le lendemain matin, nous avons loué des vélos et sommes partis en direction du lac Caburga. Sur le trajet, nous avons pu observer les cascades “Ojos de Caburga“, très jolies. La dernière montée jusqu’au lac était difficile pour moi, il faisait chaud au soleil donc l’arrivée au lac fut vraiment très appréciée. Plusieurs personnes se baignaient et Francesc a également piqué une tête dans l’eau glacée pendant que je me contentais de rafraîchir mes pieds.

Le retour commençait bien, par la longue descente que nous avions dû monter à l’aller. Mais ensuite, c’était plat ou un peu en montée. J’ai trouvé le retour très long, moi qui n’ai pas l’habitude de faire 50 km de vélo en une journée ! Au moins, le soir, j’ai bien dormi !

Troisième jour
Le jour suivant, nous avons pris un bus pour le parc national Huerquehué. Là-bas, nous avons suivi un sentier qui nous amenait à 3 lagunes différentes. Sur le trajet, on pouvait observer différentes cascades. Le chemin était plutôt facile et, en prenant notre temps, nous avons pu rentrer vers 17h au camping.

Le soir, dans la cuisine et salle commune du camping, nous avons papoter avec un couple de portugais qui vit au Luxembourg et qui voyage pendant 6 mois avec leur moto (arrivée par avion). C’était très sympa, et on s’est couché plus tard que prévu !

Pour voir toutes les photos, cliquez sur Villarica et Pucón

One thought on “Villarica i Pucón

  1. Elisenda

    Les cascades, els llacs i el volcà nevat: espectacular!
    Ja amb ganes de veure-us de tornada al Cap d’Any.
    Petons des de l’altra banda de l’Atlàntic.

    Eli

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *