Sudamerica

Ruta al voltant del llac Llanquihue

Dia I
Puerto Varas és una localitat precisosa ubicada a la vora del llac Llanquihue. És famosa per la immigració alemana que va venir fugint d’una situació de crisi al seu país d’orígen i com a resposta a la crida del givern xilè d’immigrants treballadors. Es diu que Xile va demanar que ciutadans alemans pobléssin les regions del sud per tal d’inculcar una filosofia de treball i rigor i per minimitzar el poder i control que tenia la població “mapuche” de la zona. No sé si la metodologia va arrelar, el que si que van deixar són múltiples rastres de cultura alemana. L’arquitectura de les cases és típicament centreuropea, la gastronomia, els noms, la decoració…en definitiva, tot fa pensar que s’està a Alemania o Austria enlloc del sud de Xile. Curiós.

A les fotos ja veureu l’arquitectura tìpicament alemana i la gastronomia típica de la zona consiteix en salsitxes tipus frankurt, cervesa i kunchen, pastissos alemans que tenen com a base l’ús de la mantega.

El pla pel primer dia era dona la volta al llac Llanquihue. Havíem intentat llogar una furgoneta equipada per fer això i visitar l’illa de Chiloè però malauradament no hi havia furgonetes disponibles. Aquí encara no es porta gaire això de llogar furgonetes equipades, cosa extranya ja que és un país excel·lent per visitar en vehicle. Personalment, crec que d’aquí pocs anys, Xile i Argentina seran com Australia o Nova Zelanda, on llogar “furgos” equipades és molt comú. A mode d’exemple, la companyia amb la que volíem reservar la furgo, és australiana i fa només un mes que havia començar el negoci aquí.

Com no teníem furgoneta, vam decidir llogar un cotxe normal. Vam demanar pel més barat, resultat? Un Chevrolet Spark o l’ou o iogurt, com el vam batejar nosaltres.

Pel que el necessitavem, més que suficient. Vam negociar una bona rebaixa amb el de la botiga d’esports on el vam llogar i vam decidir quedar-nos’el 3 dies complets i fer la ruta al llac i la ruta per l’illa de Chiloé.

Així doncs, després de fer la compra de totes les provisones pels dies al supermercat de Puerto Varas, vam començar a fer la ruta al voltant del llac.

Al voltant del llac hi ha alguns poblets però sobretot granges i xalets d’immigrants alemanys que van fer fortuna. Tota la zona és realment encantadora i les cases, estil 100% alpines de fusta, jardins i balcons plens de flors, etc. Elisenda, apunta’t aquesta zona per que és totalment per tu.

El primer poblet on vam parar va ser Frutillar. Tot i que és força petit, té un teatre famós internacionalment a la vora del llac. Allí s’hi fan obres de teatre, ballet i òpera. El van construir literament sobre el llac i la veritat és que la seva ubicació és impressionant.

Allí vam fer els nostres “sangus” diaris i vam menjar-los tot mirant el llac amb el volcà Osorno al fons: espectacular. El volcà Osorno és calcat al Villarica: forma cònica perfecta, neu a la part superior, ubicat al costat d’un llac… la diferència és que no està actiu. A diferència del Villarica, als peus del volcà Osorno hi ha més de 40 minivolcans que actuen d’escapatòria dels gasos i lava en casos d’erupció.

Després de passejar pel fantàstic passeig del poble plè de flors de tots els colors, vam decidir anar a provar els “kuchen”. Els kuchen són pastissos de mantega amb fruites i són “típics” d’aquesta zona. En realitat, com el seu nom indica, són d’origen alemany però com aquí tots els habitants que hi havia eren alemanys, doncs s’han convertit en una de les coses típiques de la regió.

Vam decidir provar-les a KuchenLaden, una petita pastisseria on feien els pastissos totalment artesanals. La veritat és que estaven boníssimes, ara bé, una autèntica bomba de sucre i no apte per aquells/es que volen mantenir la línia. Nosaltres vam optar per una de gerds, una de formatge i un pastís (no kuchen) d’anous amb dolç de llet. Brutals!.

Després de pujar els nostres nivells de sucre, vam continuar la ruta. A Frutillar s’acabava la ruta asfaltada, així que la resta va ser per una pista de terra. La veritat és que em va sorprendre no trobar gaires turistes per que la zona és una de les més maques que he vist mai. Com el Villarica, l’Osorno em va atrapar i no podia parar de fer-li fotos. De nou, vam tenir molta sort amb el temps i feia un sol perfecte per poder gaudir de la ruta i fer fotos a tort i a dret.

La resta de la ruta va ser més del mateix, casetes, granges, vistes magnífiques del llac i el volcà, etc. fins arribar a la pista que portava al volcà Osorno. Allà hi ha una petita estació d’esquí i es pot arribar en cotxe força amunt. Nosaltres vam decidir pujar per veure de ben aprop el volcà i veure les vistes des de dalt.

Per l’Osorno vam fer fotos del llac i vam veure un dels 40 mini volcans que hi ha al seu voltant. Va fer gràcia veure un minicràter i poder-s’hi passejar lliurament.

Després vam enfilar el camí cap a Petrohué. Petrohué és una mini-mini població de 4 cases que s’ha fet famosa últimament per ser on s’embarca per primer cop per fer el “Cruce de los lagos”. El “Cruce de los Lagos” és un pas fronterer entre Xile i Argentina que combina autobús i 2 catamarans per creuar el “Lago de todos los Santos” i el “Nahuel Haipi”. A nosaltres ens feia gràcia passar a Argentina així però el preu era prohibitiu, gairebé 300 dòlars americans per persona. Serà que no. És car per que només hi ha una empresa que faci el trajecte en vaixell i per que s’ha popularitzat entre gent benestant, sobretot jubilats benestants. Com nosaltres no ens volíem perdre la oportunitat de veure aquest meravellós lloc, hi vam anar en cotxe..

A Petrohuè hi ha un hotel de luxe, un càmping municipal i un parell de càmpings mig lliures. Nosaltres vam decidir anar a un d’aquests mig lliures per que ens l’havien recomanat a Puerto Varas i altres turistes. Ara bé, per anar-hi, s’havia de creuar el riu. Dit i fet. Vam deixar el cotxe a la vora del riu i vam pagar 4 duros per creuar a l’altra banda. Allà un càmping força salvatge on podíem acampar enmig del bosc on vaques i cavalls passejaven lliurament. Els serveis eren bàsics, bàsics però les vistes al llac i al volcà i el fet d’estar acompanyats només per una altra parella, valien el seu preu en or. A més a més, vam demanar a la gent del càmping si ens deixaven utilitzar la seva cuina i no ens van posar cap problema. Així doncs, vam fer un soparet senzill mentre els locals preparaven un curanto (ja parlarem del curanto més endavant) que feia una olor que alimentava. Després de sopar, vam demanar si ens podien deixar una manta per que la nit pintava freda, freda. Amb la manta i ben alimentats, vam anar a dormir.

L’endemà teníem una ruta força llarga en cotxe, havíem d’arribar a Chiloé!

Dia II
Per un cop, ens vam llevar força aviat. La nit havia estat freda però amb la manta que ens van deixar, vam dormir com uns reis. Després d’esmorzar vam fer una petita ruta amb barca amb el mateix noi que ens havia creuat el riu el dia anterior. Era un adolescent que es guanyava la vida creuant turistes mentre no estudiava.

Durant la ruta, ens va explicar que al voltant d’aquest llac, multimilionaris xilens i estrangers s’hi han fet construir xalets de super luxe. Entre ells, el propietari de The North Face i Columbia, el propietari del diari “El Mercurio”, una de les persones més riques de Xile, etc. Vam veure una de les cases i era espectacular. Apart de la casa d’ell, tenia un minixalet per la gent que li cuida la casa durant l’any(la tieta del que portava la barca), una minicasa flotant on podien jugar i dormir les seves netes, vàries embarcacions de luxe…en fi, gent rica de veritat. Un altre, s’havia fet construir un camp de golf privat que quedava amagat del bosc…

Apart de veure cases de rics, el tour ens va servir per observar els volcans Osorno i Puntiagudo i els densos boscos del voltant del llac.

De tornada a terra ferma, vam agafar el cotxe per fer uns 8km fins als “Saltos de Petrohué”, unes cascades amb l’Osorno de teló de fons. L’aigua baixava amb moltíssima força i no és d’extranyar que, una mica més avall, el riu s’aprofiti per fer ràfting.

De nou el cotxe, no teníem del tot clar què fer. La idea era anar a Chiloé però a mi també em tirava la idea de passar un parell de dies fent treeking al Parc Nacional de Guagua – Guagua. És el parc nacional més nou de Xile i no encara no reb moltes visites. A mi em feia gràcia per que l’accés és força complicat: s’hi ha d’anar en cotxe i/o bus (pocs) i després agafar un vaixell per creuar el Llac Puelo i per que al càmping de Pucón havia conegut un home americà super autèntic que havia treballat per mig món i havia estat un dels responsables de crear els camins del parc.

Finalment però, vam decidir només fer una mica de ruta per poder veure la zona i retornar a la carretera principal per poder arribar a la nit a Chiloé.

De camí, vam fer una parada tècnica a Puerto Montt, una localitat portuària i que actualment presenta una imatge una mica decadent per que està patint la crisi del salmó que va fer caure la producció d’aquest deliciós peix ara fa uns quants anys. En aquesta zona, la indústria del salmó era la principal economia i en pocs anys s’havia consolidat com la segona a nivell mundial, només per sota de Noruega però molt aprop de superar-la. Ara bé, de cop i volta, i segons els locals per culpa d’uns empresa estrangera, precisament noruega, la cria d’uns salmons importats que portaven un virus va provocar que morís gairebé la totalitat dels peixos que hi havia en aquesta zona i que milers de persones es quedessin al carrer. Ara, mica en mica, sembla que la situació s’està recuperant però encara no s’ha arribat als nivells de producció del passat. Per entendre la magnitud de la indústria del salmó xilena, només s’ha de saber que tot el salmó que es consumeix al Japó prové d’aquí. Si pensem en japonesos i salmó no és precisament poc, que si que sushi, sashimis…;)

Després de comprar 4 coses i omplir el dipòsit de benzina, vam fer ruta cap al pas de Chacao, un estret que separa la principal illa de l’arxipèlag de Chiloé de terra ferma. Uns 20 minuts després ja trepitjaven Chiloé.

Vam decidir anar directament cap al Parc Nacional de Chiloé i fer nit el més aprop possible de l’entrada del parc per poder-lo visitar l’endemà a primera hora. Així doncs, vam creuar mitja illa per la carretera principal, sense veure la Chiloé de debò. Ja tindriem temps.

Abans que es fés fosc vam arribar a Cucaco. Un poblet de 4 cases just abans del pont per creuar a la illa on hi ha el parc nacional. Al primer lloc que vam preguntar per dormir ens vam quedar. En principi volíem plantar la tenda al jardí però amenaçava pluja i ens vam decantar per l’opció B&B.

Aquí a Chiloé hi plou molt i fins i tot Darwin, qui hi va venir un parell de cops per estudiar la peculiar fauna i flora, va dir que era una de les zones on plovia més del planeta. Mentre fèiem el sopar, va començar a ploure, així que vam fer bona elecció. Després, dutxa i cap a dormir. L’endemà teníem, de nou, un dia complet per endavant però això ja serà una altra entrada.

Per veure la resta de fotos, feu click a Puerto Varas i llac Llanquihue

Puerto Varas et le lac Llanquihue : lacs et volcans

Nous sommes arrivés à Puerto Varas le soir, juste à temps pour dîner et dormir dans un hostel (sur ma demande, 3 jours d’affilé sous la tente, c’est le max).

Le lendemain, nous avons loué une voiture pour 3 jours. Notre idée : faire le tour du lac Llanquihue et visiter l’île de Chiloé.

Nous sommes donc partis dans notre Chevrolet Spark, ou le pot de yaourt selon moi, ou l’œuf selon Francesc. Nous avons donc commencé par le tour du lac et le premier arrêt fut Frutillar, un joli village où l’on peut observer des maison de style allemand et un bel opéra au bord du lac. En effet, de nombreux Allemands sont venus peupler cette région du Chili, sûrement parce que la montagne et les lacs, ça leur allait bien. Et comme je vous expliquait l’autre jour, l’Allemagne a une grande influence dans la gastronomie chilienne, ici, on trouve de partout des « kuchen ». Curieux comme nous sommes, nous avons demandé ce que c’était et nous avons goûté : un vrai régal ! Un première couche type génoise puis des fruits cuits (mûres, pêches, framboises, fraises ou pommes) et recouverts d’une pâte type crumble. On en a également goûté un autre aux noix et « dulce de leche » (la confiture de lait, une vraie religion au Chili et en Argentine)… un délice !

Le ventre plein, nous avons continué la route pour arriver à une vue magnifique de trois volcans derrière le lac. Ensuite, nous sommes montés en voiture au volcan Osorno : c’est le plus grand et le plus beau du coin, il n’a jamais fait éruption donc sa forme est « parfaite ». On peut monter assez haut en voiture, jusqu’à la station de ski car en hiver, on peut skier sur les 3 pistes aménagées sur le volcan. Ce qui est amusant, c’est qu’il y a des dizaines de petits volcans tout autour, c’est ce qui explique que pour l’instant il n’ait jamais pété : ce sont les petits qui explosent avant lui. Pas loin il y a le volcan Calbuco qui lui, a fait éruption, et on voit la différence dans son apparence : il lui manque un bout !

Nous avons terminé le trajet de journée à Petrohue où nous avons laissé la voiture pour traverser une branche du lac Todos los Santos en barque avec nos sacs afin d’arriver au camping qui était sur l’autre rive. Expérience très sympa. Le camping était tout simplement le grand jardin des propriétaires de la maison. Très sympas, ceux-ci nous ont laissé cuisiner chez eux et nous ont prêté un gros édredon pour que je n’ai pas froid la nuit sous la tente. Et ainsi fut-ce.

Le jour suivant, nous avons demandé au jeune garçon qui nous avait fait traverser le lac avec sa barque de nous faire faire un petit tour sur le lac, afin que nous voyons le volcan de derrière et qu’on visite un peu le lac. A la base, notre idée était d’aller en Argentine en traversant ce lac en entier puis en alternant bus et catamarans sur deux autres lacs. Malheureusement, cette traversée est très chère donc nous ferons le trajet en bus jusqu’à San Carlos de Bariloche.

Pendant le trajet en barque, le jeune de 18 ans nous a expliqué que quelques millionnaires se sont acheté des propriétés immenses sur les rives de ce lac. On a pu entrevoir l’une des maisons et aller voir « la maison de poupée », une vraie maison où tout est plus petit : c’est tout simplement le lieu de jeu de la fille d’un des millionnaires ! Sympa le papa !

Ensuite, nous sommes allés voir les chutes de Petrohue, qui sont bien agitées et jolies, mais nous ne sommes pas sûrs qu’elles valaient le prix de l’entrée + du parking…

Enfin, nous avons fini le tour du lac Llanquihue jusqu’à Puerto Montt, la grande ville du coin dans laquelle nous sommes allés dans un centre commercial pour chercher un mini matelas auto-gonflable pour que mes nuits sous la tente soient plus agréables. Puerto Montt est un port important et une ville industrielle mais elle n’a rien de très intéressant pour les touristes.

Nous avons donc suivi jusqu’à Chiloé… suite au prochain épisode !

Pour voire toutes les photos, cliquez sur Puerto Varas et llac Llanquihue

3 thoughts on “Ruta al voltant del llac Llanquihue

  1. Ramon Anglada

    M’han agradat molt les fotografies dels últims dies de Xile i les de l’Argentina, en especial les del Chaltén. Dieu però molt dels sangus però us hem vist menjant a molts restaurants. La millor foto la que sortiu menjant i la Maÿlis ja s’ha begut tota una ampolla de vi blanc i tu Francesc mitja de vi negre!!!

  2. Francesc

    ja ja! Que observador! La veritat és que tota aquesta zona ens va fer pensar en vosaltres. Hi heu de d’anar. Sobre el vi…és massa barat als restaurants…no es pot permitir!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *