Sudamerica

San Carlos de Bariloche i ruta dels 7 llacs (Argentina!!!)

Dia I
Després de deixar el cotxe que havíem llogat i de fer una última nit a Puerto Varas. L’endemà vam agafar un bus cap a San Carlos de Bariloche (d’ara endavant, Bariloche a seques), la principal població de la zona de “Los Siete Lagos” d’Argentina.

El trajecte en bus dura unes 7 hores i passa per llocs increïbles. Comença vorejant llacs xilens amb vistes de volcans com l’Osorno. Després, s’enfila Andes amunt per creuar per un port de muntanya (estava nevant quan hi vam passar). Posteriorment comença el descens i, després de fer els tràmits pertinents a les duanes xilena i argentina, s’arriba a la zona de “Los Siete Lagos” argentina. Un cop a Argentina, el bus voreja el llac Nahuel Huapi, el més gran de la regió i on van la majoria d’autobusus turístics de Bariloche. Nosaltres, fent el trajecte per aquest pas fronterer, ja el vam veure des d’un autobús “normal”. Perfecte.

El primer que vam fer a Bariloche va ser informar-nos sobre les activitats a fer. La ciutat es troba ben bé al mig del Parc Nacional de Bariloche, una meca de l’esquí a Argentina i un excel·lent lloc per fer excursions per la muntanya. La zona és espectacular. Hi ha moltíssims llacs, pics nevats, valls frondoses plenes de vegetació, cascades… en fi, un paradís pels amants de la naturalesa. La ciutat en si, tot i ser molt turística, no està del tot malament tot i que s’està popularitzant molt entre els estudiants per anar-hi a fer setmanes blanques i viatges de fi de curs i és plena de pubs i discoteques. Mentre es mantingui així i no acabi com un Lloret, va bé.

Un cop informats de les excursions a fer, vam anar cap a buscar allotjament. Ben aprop del centre de la ciutat hi ha diversos càmpings i nosaltres ens vam decidir per un que estava un pèl més allunyat però ben aprop de l’excursió que volíem fer l’endemà. Dit i fit, bus urbà, carretera de sorra i cap allà.

El càmping era força bàsic però la parella que el portava molt amable i de seguida es vam sentir com a casa. A més a més, tenia un alberg amb WiFi on podíem connectar-nos, perfecte. Això si, feia un fred que pelava. El dia abans havia estat nevant a les muntanyes properes i per la nit havien estat a menys 0. Amb aquestes perspectives, vam decidir demanar unes mantes suplementàries per no passar fred durant la nit.

El dia va tenir poca cosa més. Un sopar ràpid i cap a dormir. L’endemà teníem una excursió força llarga fins al Refugi Frey, meca dels escaladors de la zona i que ens havíen dit que tenia unes vistes espectaculars de les muntanyes del voltant.

Dia II

El segon dia ens vam llevar força aviat per fer un esmorzar contundent que ens permetés afrontar amb garanties l’excursió del dia. Ara bé, enlloc de pujar i baixar pel mateix lloc, vam decidir anar en autobús al Cerro Catedral, la principal estació d’esquí de la zona. Des d’allà, el camí s’enfilava mica en mica cap a les valls altes. Al principi era suau però mica en mica el camí es va fer més dur. En total vam estar unes 4,5h de pujada contínua fins arribar al llac Toncek.

A la vora del mateix llac hi ha el refugi Grey on centenars d’escladors hi van any rere any per escalar les moltíssimes vies d’escalada que hi ha a la zona. Nosaltres vam descansar una mica sota l’escalfor d’un solet molt agradable, vam dinar i tornada cap al càmping.

Al cap d’unes 4h ja érem a baix. Al poble vam aprofitar per comprar 4 coses per fer el sopar i anar cap a dormir. L’endemà teníem previst llogar un cotxe i fer la ruta dels 7 llacs. Abans però, vam aprofitar per canviar dòlars per pesos argentins. A l’Argentina, degut a la gran inflació que tenen i a la poca confiança que els locals tenen en la seva moneda, hi ha un mercat negre de compra de dòlars molt important. A molts llocs, et pregunten si vols canviar dòlars per pesos i, enlloc d’utilitzar el canvi oficial (uns 5 pesos per dòlar), el compren a 9 o fins i tot a 10 i 11 pesos per dòlar. Aquest dòlar “paral·lel” s’anomena “blue dòlar” i fins i tot té una cotització “oficial” que es pot consultar per Internet. El propietari del càmping volia tenir dòlars i ens els va comprar a 9.5. Negoci rodó per que significa que les coses ens surten gairebé a la meitat de preu ;).

Dia III
Després de voltar per Bariloche buscant una agència barata on llogar un cotxe, vam trobar-ne una que ens oferia un preu força raonable. Tot i així, vam tenir molts problemes alhora de fer el pagament del dipòsit de seguretat. No acceptaven les targetes, ens havíem de posar en contacte personalment amb el banc…total, que enlloc de sortir al matí vam acabar sortint a primera hora de la tarda. Abans però, vam canviar uns quants dòlars a una botiga que també els comprovava a 9.5.

Un cop al Clio, vam començar la ruta per la zona dels llacs argentina. Vam decidir fer el trajecte Bariloche – San Martín de los Andes per una ruta menys convencional per tal d’evitar el major nombre de turistes possibles. La ruta, sense asfaltar, ens vam permetre veure una infinitat de petits llacs, boscos i llogarrets que no arribaven ni a les 15 cases. Força bonic tot plegat. Això si, degut a la poca velocitat que podíem circular, vam arribar força tard al nostre destí.

San Martín de los Andes és una localitat purament turística. A l’hivern els argentins hi van per esquiar i practicar altres esports d’hivern i a l’estiu és una bonica localitat a la vora d’un llac espectacular.

Després de voltar força estona i buscar un allotjament econòmic, vam trobar un petit B&B que s’adaptava a les nostres preferències. Al ser turístic, hi ha pocs allotjaments econòmics i vam acabar pagant el doble que en els altres llocs.

Després d’instal·lar-nos al B&B, vam anar cap a sopar. Teníem ganes de sopar a un restaurant després de uns quants dies de sangus i, com teníem un 20% de descompte d’un restaurant, vam decidir anar a veure què tal. El restaurant era força maco, es veia amb classe, elegant i fins i tot tenien espectacle de tango en directe. Pensàvem que seria força car però, després de consultar la carta, vam veure que menjar a restaurant a l’Argentina és força econòmic. Així com els preus de supermercat són força similars als europeus, no passa el mateix als restaurants. Com ens faltava poc per decidir-nos, ens hi vam quedar.

Jo vaig optar per fer un “asado argentino”. Tant sentir parlar de la qualitat de la carn argentina i dels seus “asados”, tenia ganes de provar-la i la Maÿlis va optar per una especialitat de la zona: carn de cérvol.

Si us he de ser franc, la meva barbacoa va ser un desastre. La carn estava dura, el gust no era massa bo…decepció total. Haurem d’esperar per veure si és cosa d’un restaurant o bé que la fama de la carn argentina és una exageració a la italiana.

El que si que va estar bé va ser el vi. Com a Xile, aquí es poden trobar vins molt bons a preus realment econòmics. Com a la Maÿlis no li agrada el negre i jo en volia per acompanyar la carn, vam preguntar si ens podíem endur les dues botelles en el cas de no acabar-les. No ens van posar cap problema, així que una de blanc i una de negre :).

Pel retorn a Bariloche, vam optar per la ruta asfaltada per poder veure la resta de llacs que ens faltaven. No recordo quants en vam arribar a veure per que vam fer vàries parades per desviar-nos i veure’n de petits. Això si, després de fer uns 500km, la zona que em va agradar més va ser la més propera a Bariloche… Les vistes des del mirador del “Circuito Chico” eren simplement espectaculars i no és d’estranyar que sigui la ubicació de l’hotel més car i famós de tot l’Argentina.

Quan vam llogar el cotxe, apart dels problemes amb la targeta, també van ser força estrictes amb el tema dels kms, indicant-nos que ens penalitzarien per cada km que féssim de més. En principi teníem 200km per dia i nosaltres vam decidir pagar més i poder-ne fer 500km en dos dies. Tot i així, ens van comentar que, pel que volíem fer, ens passaríem de kms. Al retornar el cotxe, el comptaquilòmetres parcial marcava 498km. Genial! 😉

El que quedava de tarda el vam dedicar a comprar 4 coses, entre elles un bon sac de dormir per les fredes nits de la Patagonia i el bitllet d’autobús cap al Bolsón. Propera destinació i únicament separada de Bariloche per poc més de 200km.

Per veure la resta de fotos, clickeu a Bariloche i a Ruta 7 lagos

San Carlos de Bariloche et route des 7 lacs

Premier jour
Après une nouvelle nuit à Puerto Varas, nous avons pris le bus pour l’Argentine. Il nous a fallu faire un sacré détour pour traverser les Andes puisque l’option « tout droit » en bus et bateaux était trop chère (voir article sur Puerto Varas et le lac). Le paysage était très joli pendant le trajet, surtout la fin, au bord du lac Nahuel Huapi, et le passage de la frontière s’est fait sans trop de difficultés. Nous quittions le Chili en sachant qu’on y retournerait un peu plus tard.

Dès notre arrivée à San Carlos de Bariloche (ou Bariloche), nous reconnaissions l’accent argentin, bien différent du chilien et si spécifique. Non seulement l’accent est particulier, mais l’orthographe de certaines conjugaisons et certains mots changent. Mais ce sont des détails, on se comprend très bien.

A notre arrivée, nous sommes allés nous renseigner à l’office du tourisme et au bureau des parcs nationaux (qui ont des informations différentes à donner, super pratique) et nous avons décidé ce que nous ferions les prochains jours. Nous avons opté pour un camping un peu plus éloigné de la ville qui nous permettrait de faire une excursion dans le « cerro Catedral ». Très bien accueillis et plus ou moins isolés du vent glacial, nous avons passé notre première nuit.

Second jour

Le matin, nous avons pris un bus qui amenait jusqu’à la station de ski à présent fermée du « cerro Catedral » puis nous avons commencé notre balade. Les deux premières heures, le chemin était plat, tranquille. Ensuite, ça a commencé à bien monter jusqu’au « Refugio Frey », au bord du lac Toncek. En haut, c’était joli et le soleil était agréable lorsqu’on s’abritait du vent. On pouvait observer des personnes escaladant les murs de roche surplombant le lac.

Puis nous sommes redescendus par un autre chemin, du côté du lac Gutiérrez. La journée fut épuisante et heureusement, le camping disposait aussi d’une partie auberge dans laquelle on pouvait se réchauffer et utiliser internet. On avait également louer des couvertures pour ne pas avoir froid sous la tente, bien utiles !

Troisième jour
Le jour suivant, nous voulions louer une voiture pour faire le tour des 7 lacs. Nous avons perdu un temps incroyable en revenant du camping en ville, en cherchant différentes options pour comparer les prix de location de voiture et enfin, dans l’agence que nous avions choisi, ils n’arrivaient pas à bloquer l’équivalent de 600 € sur aucune de nos 5 cartes bleues. J’ai finalement dû appeler ma banque (heureusement super efficaces, vive ING) par skype pour qu’on puisse partir avec la voiture. L’autre souci était que toutes les agences louaient pour un nombre défini de jours (normal) mais aussi de kilomètres. Le plus « amusant », c’est que le nombre de kilomètres proposés dans l’offre normale, ne permettait pas de faire la route des 7 lacs, qui est pourtant la route la plus « classique ». Bref, on a loué une voiture en Argentine.

Donc on est parti faire la route des 7 lacs. Nous sommes arrivés jusqu’à San Martin de los Andes en passant par une petite route et en nous arrêtant au bord de jolis lacs venteux. Le soir, nous avons trouvé une chambre et nous sommes allés au restaurant. L’idée était de goûter les spécialités de la région comme le sanglier ou le cerf. C’est donc ce que j’ai fait (ragoût de cerf) pendant que Francesc goûtait à la fameuse « parrillada » argentine (un barbecue). J’ai bien aimé mon plat mais nous avons été vraiment déçus par la parrillada… Ce sera pour une autre fois ! Le repas a été animé par des chansons argentines et des danses de tango, sympa !

Le lendemain, nous avons continué la route mais dans l’autre sens, pour arriver à Bariloche. Arrivés là-bas, nous avons compté les kilomètres effectués et il nous restait pile poil pour faire un petit circuit de l’autre côté de la ville. Et c’est à ce moment-là que nous avons vu la plus belle vue : une vue panoramique sur différents lacs, c’était magnifique. On s’est un peu demandé pourquoi on était allé si loin alors que le plus beau était juste à côté !

Au final, on a rendu la voiture avec juste 2 kilomètres de moins que ce que nous avions payé ! La classe, ou quoi ?

En fin d’après-midi, nous partions prendre un bus pour El Bolsón.

Pour voir toutes les photos, cliquez sur Bariloche et Ruta 7 lagos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *