Sudamerica

El Bolsón

El Bolsón est une petite ville qui a été fondée par des hippies dans les années 60-70 qui y ont trouvé un endroit au paysage magnifique et propice à l’agriculture.
A notre arrivée, on s’est trouvé un camping sympa pour y passer la nuit.

Premier jour

Après une grosse lessive au camping, nous sommes allés à l’office du tourisme pour qu’ils nous conseillent des choses à voir aux alentours de la ville. Entre autres trekkings de plusieurs jours, il y avait la possibilité de voir deux miradors proches de la ville : celui du Río Negro, la rivière d’à côté et celui de la « Cabeza del Indio », pour y voir un rocher en forme de visage d’Indien.

L’après-midi, nous avons décidé de faire l’excursion des 2 miradors car il nous restait peu de temps pour faire plus. Nous avons donc traversé la ville et nous sommes arrivés aux panneaux dont l’office du tourisme nous avait parlé : nous avions le choix entre une raide montée à gauche ou une ascension plus tranquille en passant par le quartier « Usina ». On a choisi la seconde option, en pensant redescendre par l’autre côté.

Le quartier à traverser avait l’air plus pauvre que le reste de la ville mais nous avons continué, en suivant les panneaux touristiques. Arrivés à l’entrée d’une forêt, nous avons demandé à un jeune qui en sortait si nous étions sur le bon chemin pour « la cabeza del Indio ». Il nous a répondu que oui donc nous avons continué.

Après la forêt, nous avons continué sur une piste qui amenait uniquement au mirador touristique donc qui était peu fréquentée. Au mirador, nous avons rencontré uniquement une famille de touristes. Après les photos rigolotes prises avec la tête d’indien, nous sommes redescendus pour aller à l’autre mirador.

Nous marchions tranquillement sur la piste qui séparait les deux miradors quand nous avons recroisé le jeune d’avant. Il s’était changé : il ne portait qu’un short et écoutait de la musique. Tout laissait croire qu’il faisait du jogging. Nous nous sommes croisés et, une seconde après, il est revenu en courant derrière nous en criant « donne-moi ton appareil photo » puis il s’est mis à tirer sur l’appareil photo réflexe de Francesc. Sur le moment, on n’a pas compris. Francesc lui a dit “mais qu’est-ce que tu fais ?” alors le jeune d’une quinzaine d’années a sorti un pistolet et il a dit à Francesc “donne-moi ton appareil photo ou je te tire une balle”. Francesc a tout juste réussi à enlever la carte mémoire pour garder les photos prises et lui a laissé l’appareil. Le jeune est parti en courant et a disparu dans la forêt. Nous avons retraversé la forêt derrière lui et, à la première maison, nous avons appelé la police. Ils sont venus en voiture à 3, nous ont écouté puis nous ont dit d’aller porter plainte au commisariat. Nous avions 45 minutes de marche pour y arriver. Nous n’avions vraiment pas l’impression que la police avait l’intention de faire quoi que ce soit… désolant.

Après environ 1 heure et demi passée au commissariat, nous sommes retournés au camping, vexés et un peu choqués. Deux minutes après, deux journalistes nous ont demandé une interview pour une radio, une chaîne de télévision locale et le journal le plus tiré de Patagonie. Assez étonnés, nous avons accepté. Vous pouvez voir la vidéo à la fin de l’article.

Deuxième jour

Le jour suivant, nous avions perdu toute motivation d’aller visiter d’autres lieux autour de la ville. Nous avons donc opté pour un bon réconfort : un barbecue dans le camping et une bonne bouteille de vin argentin.

A la boucherie du supermarché, les bouchers nous ont reconnu “et, c’est vous qui étiez à la télé ce matin”. Au moins, cette triste célébrité nous distrayait un peu et nous changeait les idées.

En parlant avec différentes personnes du village, nous avons appris que le quartier par lequel nous sommes passés n’est pas très fréquentable et qu’il y a 5 narcotrafiquants. Nous avons parlé avec la responsable de l’office du tourisme, pour qu’ils préviennent les futurs touristes et fassent en sorte que ceci ne se reproduise plus.

C’est le coeur assez gros d’avoir vécu notre séjour ainsi que nous avons quitté El Bolson le lendemain matin, essayant de ne plus penser à l’incident et de passer à autre chose.

Pou voir toutes les photos, cliquez sur El Bolsón.

El Bolsón

El Bolsón…per on començar aquesta entrada. Ja fa dies que hi vam estar (avui estem a 15 de desembre) i els records de la població no són massa positius. Tot i això, som-hi!

El Bolsón és una població uns 200km al sud de la turística Bariloche. És una localitat petita i força tranquil·la que es va popularitzar durant els anys 60-70 entre la comunitat hippie. En van venir d’arreu del món i, encara avui en dia, hi ha mostres del seu passat més alternatiu, solidàri, ecològic i comunitari. Entre altres coses, és la única localitat Argentina en declarar-se anti-nuclear i a favor de l’agricultura ecològica.

A Bolsón hi vam anar per fer algunes excursions pel seu magnífic entorn i relaxar-nos en aquest ambient més alternatiu que, entre altres atractius, té un bon nombre de cervesaries artesanes de reconeguda qualitat.

El bus ens va deixar cap al vespre i, després de consultar diverses alternatives on allotjar-nos, ens vam decidir pel càmping. Magnífiques instal·lacions, bona ubicació, WiFi…tot el que podíem demanar.

L’endemà al matí vam decidir anar a la oficina de turisme i preguntar les activitats a realitzar. A la mateixa oficina hi havia informació sobre el parc natural i les activitats de muntanya a fer. La zona és famosa entre excursionistes, amants de la BTT, alpinistes i té infinites possibilitats. Entre les activitats més populars: una travessa de 7 dies dormint a refugis de muntanya.

Amb tota la informació sota el braç, vam decidir començar les activitats per una petita passejada a un mirador proper de la ciutat. S’anomenava mirador de “La Cabeza del Indio” per que, des d’allà, es podia observar una roca amb una forma de cara humana.

Seguint les indicacions de la noia de la oficina de turisme, vam anar cap allà. El camí estava ben senyalitzat i va ser fàcil anar-hi. En creuar el pont, hi havia un parell d’alternatives: anar per una forta pujada o creuar un barri. Nosaltres ens vam decantar per la segona i vam dir-nos que ja prendríem l’altre camí de baixada.

La veritat és que creuant el barri vam veure que era una zona molt més pobre que lar esta de la ciutat. Les vivendes es veien més senzilles, els cotxes més vells… però vam seguir pujant.

Ja apunt d’arribar al bosc on començava el sender cap al mirador ens vam creuar amb un noi. Vam aprofitar per demanar-li si anàvem en bona direcció i ens va dir que si, que el mirador estava tot just creuat el bosc.

El camí pel bosc era força empinat però al cap d’una estona vam arribar a una pista més ample que duia directament al mirador. Allà vam fer algunes fotos tontes jugant amb la cara de l’indi i vam començar el camí de retorn.

Mentre estàvem caminant tranquil·lament per la pista ens vam tornar a creuar el noi que havíem vist al pujar. Anava només amb uns shorts vermells, sense samarreta i escoltava música. Semblava que estava fent esport. El vam tornar a saludar però ell ni ens va respondre. Tenia una cara de mala llet que fins i tot la Maÿlis m’ho va comentar.

Al cap d’uns 10 segons, sento que el m’estiren la cinta de la càmera. Era el noi. Ell cridant m’anava dient: “dame la cámara, dame la cámara”. Jo al principi no me’l vaig prendre seriosament i li deia “qué dices, vete. El noi no parava d’estirar-me la cinta per endur-se la càmera però jo no li donava pas. De cop i volta però, el noi es treu una pistola que portava amagada entre la samarreta que aguantava a la cintura i em diu: “dame la cámara o te pego un tiro”. Ep! Aquí les coses van ser diferents. La veritat és que no em vaig espantar massa per que vaig tenir la sensació que era un “niñato” amb una arma falsa, tot i això, vaig decidir donar-li la càmera, això si, no abans de treure-li la targeta de memòria. En un moment que em va mal encara quan el recordo, vaig deixar anar la càmera i ell va corre cap al bosc.

Última foto amb la reflex... :(

El que vaig fer ràpidament és agafar un parell de pedres i anar rere ell però després d’escoltar la Maÿlis plorant i pensar-ho millor vaig pensar que no valia córrer el risc. No sé per quin motiu, il·lús de mi, pensava que acabaríem recuperant la càmera. No sé dir ben be perquè, peòr tenia aquesta sensació.

Vaig intentar tranquilitzar la Maÿlis i, amb les pedres a la butxaca, vam anar pel camí per on ell havia marxat cap al poble.

Un cop vam ser al barri, vam demanar a les cases si havien vist passar un noi corrent. Res. Ho vam explicar i ens van deixar trucar a la policia. La policia va venir però pràcticament no va fer res. Ni tant sols va interrogar un noi que sortia del bosc amb una motxilla molt semblant a a que portava el noi que ens havia robat el primer cop que l’havíem vist. Tot i dir-li que era molt sospitós i que podrien estar “compintxats”,no van fer res i el van deixar marxar tranquil·lament. Ens van dir que l’anirien a buscar però és evident que mai el podrien reconèixer sense nosaltres. Tot ií aix,ells van marxar i ens van deixar allà sols. Enmig del barri on ens havíen robat per que anéssim a la comisaria a fer la denuncia. 40 minuts de passejada un altre cop pel barri. No gaire normal si t’acaben d’atractar, no?
Allà vam fer la denúncia pertinent, més que res per tenir-la de cara a l’assegurança i, 5 minuts després d’arribar al càmping, dos periodistes van venir a demanar-nos si volíem fer una entrevista i explicar el que havia passat.

Incrèdul de com se’n havien assebentat, els hi vaig preguntar però es van negar a respondre’m en les tres ocasions que ho vaig fer. Més tard vaig saber que tenen el telèfon de la policia i els bombers punxats, gairebé res.

Bé, no m’enrotllo més sobre el cas de l’atracament. En el post ja veureu els links amb les notícies al diaris on vam sortir (portada al diari de més tirada de la Patagònia) i el vídeo-entrevista on ho expliquem tot. Per unes hores, tristament vam ser les estrelles del Bolsón.

L’estada al Bolsón va acabar aquí. Se’ns van treure les ganes de fer res més. Tot i això vam anar a sopar a la cerveseria El Bolsón i l’endemà vam fer un “asado” nosaltres mateixos al càmping. Com anècdota, al comprar la carn al super, la gent ens coneixia per que ens havien vist a les notícies de la tele.

Després d’aquesta trista experiència,vam continuar el viatge cap a Esquel i el Chaltén, però això ja serà una altra entrada.

Link a la notícia d’un diari local (amb vídeo) –> http://www.noticiasdelbolson.com.ar/2013/11/robo-mano-armada-en-el-bolson.html

Link a la notícia del diari de més tirada de la Patagònia –> http://www.rionegro.com.ar/diario/a-punta-de-pistola-asaltaron-a-dos-turistas-europeos-1389413-9521-nota_cordillera.aspx

Vídeo entrevista de l’atracament

Per veure la resta de fotos, feu click a El Bolsón. La foto num. 18 és la última amb la reflex, 10 segons abans que me la robessin :(.

2 thoughts on “El Bolsón

  1. Jordi

    bé, tret de la putada, que ja ens n’hem lamentat tant a la família… he rigut molt amb les vostres dues fotos de les pessigolles al nas i a la barbeta del indi… quin parell !! i ceelbrant amb cervesa artesana de Bolsón !! 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *