Sudamerica

Buenos Aires I

A la différence du reste du voyage, nous avions réservé par avance un hostel en plein centre de Buenos Aires. Nous sommes donc allés de la gare routière à l’hostel en métro. Là-bas, nous avons été plutôt contents de voir qu’on nous donnait une chambre matrimoniale avec salle de bain privée alors que nous avions réservé une partagée. Par contre, il n’y avait pas de clim et ça, ça allait vraiment être dur. En effet, les températures sont beaucoup trop élevés dans la capitale : jusqu’à 40°C !

Le jour suivant, c’était le 24 décembre. Nous avons commencé par un « free tour » dans le microcentre. Buenos Aires est l’une des ville les plus grandes du monde donc pour la visite, il faut choisir ! La visite guidée partait du beau bâtiment du Congrès et terminait à l’obélisque en passant par la place Mayo, où les mères ayant perdu un enfant pendant la dictature continuent à faire le tour chaque jeudi. Le plus sympa de la visite sont les anecdotes racontées par une vraie « porteña » (habitante de Buenos Aires, nom venant de « port »).

Après la visite et le repas, j’ai appelé ma famille pour Noël puis nous nous sommes préparés pour la fête de Noël à laquelle nous étions invités. Une cousine de la mère Francesc a un parent éloigné, Oscar, qui vit à Buenos Aires et elle nous a proposé de le contacter. Très sympa, il nous a invité pour le 24 au soir.

Dans une banlieue assez chic de la capitale, nous sommes allés chez la fille d’Oscar pour le dîner. Ca se passait dans le jardin, en mode buffet où tout le monde a apporté quelque chose. Et oui, nous étions une quarantaine, rien que ça ! Famille, amis (nous n’étions pas les seuls à ne connaître personne, ouf !), tout le monde nous a accueilli comme si nous faisions partie de la famille. La fête a été vraiment sympa mais nous n’avions pas vraiment l’impression que c’était Noël (pas de décoration, en débardeur dans le jardin à manger des salades de pâtes et des quiches)… jusqu’à ce qu’arrive le Papa Noël sur le toit du porche de la maison et fasse passer tous les cadeaux à minuit pile ! C’était l’euphorie, accompagnée de feux d’artifice de maisons voisines puis de la nôtre. Un autre genre de fête que chez nous, surtout du fait du climat, mais nous avons beaucoup apprécié la soirée.

Oscar nous a proposé de dormir chez lui car personne n’allait au centre de Buenos Aires donc nous ne pouvions pas rentrer.

Le 25, nous sommes allés avec Oscar et sa femme Alicia au Tigre, un delta de 2 rivières et à la végétation faisant penser à la jungle. S’y est aménagé un très joli voisinage et des rives propices à de belles promenades. Le seul problème a été le temps : c’était impossible de rester au soleil tant il faisait chaud et à l’ombre, c’était difficile également. Nous avions garé la voiture à l’ombre mais quand on y est retourné après un repas au restaurant, le termomètre indiquait 40°C !! Du Tigre, nous sommes rentrés en train à Buenos Aires puis en métro à notre hostal où nous nous sommes reposés puis avons préparé les bagages pour Iguazu !

Pour voir toutes les photos, cliquez sur Buenos Aires I

Buenos Aires: primera part

L’arribada a la capital d’argentina no podia ser més inquietant. No havíem ni baixat de l’autocar i per la finestra veiem 3 adolescents, 2 nois i una noia, fotent puntades de peu a un pobre policia estirat al terra. Mal rotllo.

Una mica cagats, vam recollir les motxilles ràpidament i vam fer via cap al hostal. A diferència de tot el viatge, havíem reservat habitació a un hostel molt cèntric de la capital i era fàcil arribar-hi amb metro.

La primera impressió de Buenos Aires va ser força semblant a la que tinc ara uns dies després. Dona la sensació d’estar a una ciutat que ja ha viscut els seus millors anys. A més a més, tot i que per la configuració de la ciutat i la seva arquitectura un podria pensar que es troba a Europa, observant en detall la gent i els racons de la ciutat, s’endevina que s’està a sudamèrica. Ara bé, per la resta, s’assembla molt a qualsevol ciutat europea, sobretot a Barcelona, de la qual, estic segur que s’ha inspirat com nosaltres ho vam fer de París en el seu moment. Fins i tot els taxis i els semàfors són iguals que a casa!. Si hagués de descriure Buenos Aires en una sol paraula, escolliria nostàlgia.

El primer dia a Buenos Aires va tenir poca història. Veníem rebentats de 17h de viatge en autobús i no teníem gaires ganes de fer res. Vam arribar a l’hostal a les 18:30h i després de parlar amb l’Oscar i començar a saber com ens organitzaríem per passar junts la nit bona, vam anar de pet cap al llit a descansar. Més endavant ja us explicaré qui és l’Oscar.

Ruta pel centre o micro-centre com en diuen aquí
A les 11h teníem un “free walking tour” pel centre de Buenos Aires. Com la ciutat és una super metropoli, aquí, per indicar el centre centre de la ciutat fan servir l’expressió microcentro. En el microcentro es concentren moltes de les grans atraccions de la ciutat com el Congrés, la “Plaza de Mayo“, la Casa Rosada, l’obelisc, etc.

Fins a les 11h vam aprofitar per fer un Skype amb les famílies i per planificar una mica els propers dies.

Un cop al “free walking tour” vam poder visitar els punts d’interès que us he comentat: congrés, plaça del congrés, Plaza de Mayo, casa rosa i obelisc. El més interessant d’aquests tours però, no és tant els punts per on passa com les anècdotes i els consells que et donen els locals sobre la seva ciutat.

El tour va durar unes 3 hores i mitja que es van fer força dures degut a la calor que feia. Si, aquí ja estem en ple estiu i per si això no és poc, hi ha una onada de calor que feia pujar el termòmetre fins als 40 graus. Calor, calor!!!

El primer dia poca cosa vam visitar més. Érem 24 de desembre i gairebé tot estava tancat per festes. Després del tour vam tornar cap al hostel i ens vam arreglar una mica per passar la nit bona amb la família de l’Oscar.

Tot el que pugui explicar per descriure lo bé que ens vam sentir passant la nit bona amb la família de l’Oscar es quedarà curt.

Pels que no ho sapigueu, l’Oscar és un parent molt i molt llunyà de la meva família. El seu avi era germà de l’avi de la filla de la meva tia àvia. Queda clar? No? Com a mínim queda clar que no tenim un parentesc directe, oi? 😉

Jo no havia tingut el gust de conèixe’l però, des del primer minut, ens van fer sentir com a casa. Ells viuen a les afores de Buenos Aires així que vam agafar un tren direcció a El Tigre (ja en parlem més tard del Tigre) i ell ja ens esperava a l’estació de tren.

Al principi vam parlar sobre nosaltres, el viatge, el nostre parentesc i posteriorment ens va explicar amb qui passaríem la nit de nadal.

La situació era força peculiar per que, a part de la família de la seva filla Mercedes, al sopar s’hi reunia molta més altra gent. En total, més de 40 persones. A mi em feia gràcia passar una nit de nadal amb tanta gent i, sobretot, totalment diferent a la nostra. Aquí és estiu i el sopar es fa a l’aire lliure i en un ambient força relaxat. Sembla més una nit de Sant Joan que nadal. Com fa calor, moltes de les coses es fan fora de casa i els nens tiren cuets i petards.

Al principi, teníem una mica de por de ser uns intrusos però ja des del principi aquesta sensació es va esborrar del tot. Tothom ens va acollir de la millor manera possible. Un 10 per ells!

Una cosa que em va agradar molt és que cada any un adult de la família es disfressa de Papa Noël, s’enfila al terrat i va donant els regals a petits i grans. Les cares dels més petits de la família veient arribar el Papa Noël i rebent els regals de la seva pròpia mà, és una experiència que mai oblidaré.

El sopar va ser de l’estil “buffet” on cada ú havia portat coses però un cop acabat, vam estar petant la xerrada fins a les 4h de la matinada. Vam repassar molts temes però la situació Catalunya – Espanya (els hi costa molt d’entendre els anhels d’independència que tenim), la situació econòmica – política de l’Argentina i, com no, el Barça van ser-ne els principals. Jo vaig fer força feina explicant el procés i, tot i que amb certes reserves, crec que ho van entendre bastant.

Després, com era molt tard, ningú anava al centre de Buenos Aires i aquell dia no hi havia taxis, vam acabar passant la nit a casa de l’Oscar i l’Alícia.

El Tigre
Cap a les 10h del matí ens vam llevar. Després de fer un esmorzar tot petant la xerrada amb l’Oscar, ens van proposar anar a visitar la zona del Tigre amb ells.

El Tigre és un delta format pels rius Paraná i Uruguay que posteriorment s’ajunten per formar el Rio de La Plata.

És una zona preciosa, plena de vegetació i canals que formen mil i una illes. A principis de segle va ser una zona de moda i gent rica s’hi va fer construir residències. És per aquest motiu que hi ha mansions i palaus espectaculars per tot arreu. Més endavant, el barri va entrar en decadència i va ser una zona força degradada. Darrerament però, el nou alcalde hi ha invertit molts diners fins convertir-la, un altre cop, en una zona molt agradable i on molts “porteños” van a passar-hi el cap de setmana.

El fet de tenir molts canals ha fet que aficionats als esports nàutics hi hagin posat la seva base per practicar rem, navegació a vela, a motor, motos d’aigua, etc. i tota la zona està plena de pàrquings per barques.

Després de recórrer els carrers en cotxe, vam aparcar i començar a passejar per la vora d’alguns dels seus canals. No massa estona per que feia moltíssima calor i per que ja era l’hora de dinar.

Per dinar vam anar a un restaurant amb l’Oscar i l’Alícia on vam menjar de meravella.

Després poca cosa més, vam agafar el tren cap a Buenos Aires i al hostel vam aprofitar les hores de tarda que encara ens quedaven per escriure bloc i editar les fotos. Les Catarates d’Iguazú ens esperaven l’endemà.

Per veure la resta de fotos, clickeu a Buenos Aires I

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *