Sudamerica

Cascades d’Iguazú: Argentina i… Brasil!!!

A les 11 teníem el vol cap a Puerto Iguazú així que vam aprofitar i ens vam llevar força tard.

Com veureu, els últims dies del viatge ens els vam prendre en més calma que la resta. Després d’estar recorrent kms i kms sense parar, arribar de nou a una gran ciutat ens va fer relaxar-nos una mica. A més a més, passejar-se per la ciutat a més de 40º, fa mandra.

El vol entre Buenos Aires i Puerto Iguazú no dura ni 2h i cap a les 14h ja érem enmig de la selva i en un entorn completament diferent a qualsevol altra part d’Argentina que havíem visitat. Semblava que tornéssim a estar en plena selva boliviana.

Puerto Iguazú, tot i ser una localitat purament turística a la que milers i milers de turistes arriben cada any per visitar les Catarates més famoses del món, manté una certa identitat i no ha caigut en la sobreexplotació turística. És una de les coses que em va sorprendre més al arribar-hi. No hi ha edificis alts, ni mega hotels, la majoria dels carrers són sense asfaltar i es respira un ambient relaxat propi de les ciutats en climes més tropicals: gent amb sandàlies, poca roba, motoristes sense casc, etc.

Tot i tenir tota la tarda per endavant, no érem a temps de visitar les atraccions de la zona: cascades d’Iguazú (des d’Argentina i des de Brasil), Ciudad del Este (Paraguay) o veure la presa hidroelèctrica (també a Paraguay).

Nosaltres vam decidir passar la tarda de relax i, com no teníem res per menjar i els supers estaven tancats, provar sort de nou i menjar una “parrillada argentina”. Vam escollir un lloc poc glamurós però força autèntic, seu d’una penya local argentina aficionada al seu folklore.

Al mirar la carta, nova sorpresa. Els preus estaven super bé, cosa inimaginable a un lloc turístic a casa nostra. És cert que, tant l’hostal com aquest lloc, estaven un pel lluny del centre però, tot i així, ho vaig trobar força estrany.

La graellada no va estar gens malament. Després, a Buenos Aires, descobrírem el veritable sabor de la carn argentina, però en aquell moment, vam estar força contents amb el que vam menjar.

Després de menjar vam passejar-nos una mica per Puerto Iguazú. Com us dic, la localitat és força petita i no hi ha massa coses a fer. Nosaltres vam decidir anar a passejar per la vora del riu fins arribar al punt on es troben els rius Paraná i Iguazú, famós per ser un punt de frontera entre tres països. En concret, Paraguai, Brasil i Argentina. Tot i que cada cop hi van més turistes, no és tant famós com el “Golden Triangle” on es troben Laos, Tailàndia i Birmània.

Després del passeig vam tornar cap al hostel per fer-nos el sopar i dormir. L’endemà visitàvem les cascades d’Iguazú des de la vessant argentina.

Cascades Iguazú des d’Argentina
Després de llevar-nos ben d’hora, be d’hora, ben d’hora vam anar a buscar el bus. Destí: cascades d’Iguazú!. El riu Iguazú fa de frontera entre Argentina i Brasil i les cascades es poden visitar des d’ambdós costats. Nosaltres vam decidir visitar-les en primer lloc, pel costat Argentí.

El trajecte en bus entre Puerto Iguazú i el Parc Nacional on es troben les cascades no dura més de 30 minuts. Allà, una entrada al més pur estil Port Aventura dona la benvinguda als visitants.

La part argentina és molt més gran que la brasilera i permet endinsar-se en la selva i veure la multitud de cascades des de molt aprop. La imatge que la majoria de gent té d’Iguazú és la de la gran cascada, també anomenada “Garganta del Diablo” però la veritat és que tot el parc està ple de cascades igualment espectaculars.

El parc és força gran i fins i tot hi ha un trenet per poder-s’hi desplaçar. Nosaltres vam passar tot el matí fent els 2 circuïts més típics: el superior i l’inferior que permeten veure les cascades des de dalt i des de baix, evident, no? ;). Ambdós circuïts són camins i pasarel·les que, en molts casos, passen per damunt de l’aigua i que permeten acostar-s’hi tant que un acaba mullant-se.

Apart dels dos circuïts i de la garganta del diablo (en parlarem després) vam estar de molta sort i vam poder visitar la Isla de San Martín. Aquesta, es troba just al davant d’una cascada imponent i en la que l’aigua baixa en molta força.

Quan vam entrar al parc estava tancada però quan érem aprop de la zona d’embarcament per anar-hi vam preguntar si es podia visitar i ens van dir que si, que s’havia obert feia 5 minuts i que la tancarien 20 minuts després. Sort de la bona! Prenien moltes precaucions per que el nivell de l’aigua estava pujant força i no volien córrer cap risc. Allà una caiguda a l’aigua resulta mortal i són diversos els turistes que hi han perdut de la vida.

Durant la visita a l’illa de San Martín vam veure les primeres iguanes del dia. N’hi ha per tot arreu i són força grans. A més a més, algunes estavan mudant la pell així que va ser força interessant veure-les de ben aprop i fer-lis fotos. Ara bé, elles només s’acosten en busca de menjar.

Pel parc hi ha bastanta fauna. A part de les iguanes, hi ha ocells de tot tipus i moltíssim “coatíes” que s’acosten (sovint de forma agressiva) als turistes en busca de menjar. També hi ha micos però, malauradament, nosaltres no em van veure cap.

Així doncs, vam dedicar pràcticament tot el dia a visitar les cascades des de la part argentina. Com us deia, hi ha diversos itineraris per poder-les visitar tot caminant per camins i pasarel·les, ara bé, per visitar l’estrella del parc, s’ha d’anar en tren.

El trenet acosta a centenars de turistes que, dia rere dia, s’acosten a “La Garganta del Diablo”, la cascada més gran del parc i també la més espectacular. Unes noves pasarel·les, una forta riuada es va endur les que hi havia fins fa poc, et porten per damunt del riu fins a la mateixa vora de la cascada. Espectacular.

L’aigua cau amb tanta força que forma una mena de núvol amb totes les gotes en suspensió que fa que no es pugui veure la cascada en tota la seva totalitat. Segurament, si l’aigua caigués amb menys força, es podria veure molt millor però clar, també es perdria part de la seva espectacularitat. No ens queixarem.

La visita al parc la vam acabar anant al Centre de Visitants on una interessant exposició presentava tot el parc, la flora i fauna presents, els primers habitants i tota la seva evolució fins al dia d’avui. Tot molt ben muntat i excel·lentment presentat.

Vam acabar la visita a primera hora de la tarda. Com teníem més dies a Puerto Iguazú, vam decidir passar la tarda tranquil·lament i relaxar-nos a la ciutat i deixar la visita de la part brasilera per l’endemà.

Cascades Iguazú des de Brasil
A primera hora del matí agafàvem el bus per anar cap a Brasil i visitar les cascades des de l’altre costat del riu.

Vam decidir anar-hi ben aviat per que havíem de creuar la frontera, i això sempre reque

reix força temps, visitar el parc durant el dia i 

agafar el vol de tornada a Buenos Air

La visita de les cascades des de Brasil és força diferent però igualment espectacular. Enlloc d’anar per camins on pràcticament les pots tocar com a Argentina, des de Brasil les veus de més lluny però amb una visió panoràmica que no s’aconsegueix des del seu país veí. A més a més, se’n veuen moltes més i entens que el parc encara era més gran del que t’havies imaginat.es a la tarda.

L’únic problema és que la gent s’aglomera més. Per anar a la Garganta del Diablo hi ha un únic camí i és el mateix que té parades en punts panoràmics per veure tot el conjunt. Conseqüència? Tots com un ramat d’ovelles una darrera l’altre fins arribar al mirador de la cascada estrella. Beeeeeee!!!

Tot i això, la visita ens va agradar força i vam tornar cap Buenos Aires amb un gran regust de boca. Les cascades d’Iguazú, tot i ser una de les atraccions més visitades de llatinoamèrica i que tenen poc d’aventurer, no poden faltar en cap viatge que es faci per la zona. Són massa espectaculars per passar-les per alt.

Per veure les fotos, clickeu a Iguazú

Iguazu : merveille naturelle du monde

Nous sommes arrivés vers 12h à Puerto Iguazu. Après nous être installés dans notre hostal, nous sommes allés manger une parrillada pas chère du tout juste à côté. L’après-midi, nous nous sommes reposés au frais dans notre chambre qui avait la clim. Puis nous sommes allés jusqu’à l’embouchure des rivières qui délimitent les frontières entre l’Argentine, le Brésil et le Paraguay.

Le lendemain, nous sommes partis tôt pour avoir toute la journée dans le parc d’Iguazu argentin. Le parc est très bien fait et c’est très agréable de s’y balader. Au bout de quelques minutes, commençant par le circuit supérieur, nous avons déjà ébahis par la beauté du site. Tout est végétation type jungle d’où sortent des dizaines de cascades, c’est magnifique. Certaines sont impressionnantes de par leur force… et on n’avait pas encore vu la « Gorge du diable ». Dans ce circuit, la majorité des cascades s’observent d’en haut.

Nous avons enchaîné avec le circuit supérieur qui permet d’aller beaucoup plus près de certaines cascades… et de se rafraîchir avec la brume qui en sort. Nous avons également eu beaucoup de chance car il était annoncé que la traversée à l’île San Martin était fermée mais nous avons réussi à monter dans l’un des quelques bateaux qui y sont allés ! L’île San Martin est au centre du lac qui s’est formé en bas de toutes les cascades. Nous avions peu de temps car le niveau de l’eau était haut donc les bateaux allaient fonctionner durant un petit moment seulement. Nous avons pu aller jusqu’à une cascade pour la voir de très près, la force de l’eau était impressionnante ! Sur le retour vers le bateau, nous avons vu un iguane noire et blanche.

Ensuite, nous nous sommes arrêtés pour manger nos sandwichs (repas habituel du voyage) et un autre iguane est venu tranquillement pour piquer les miettes avec sa langue fourchue. Quelques minutes après, un coati est arrivé pour voir si quelqu’un lui donnait à manger. Pas du tout gêné par la présence des humains, il a fait son chemin tranquillement. Un abruti lui a donné un bout de sandwich alors que c’est interdit car ça les rend agressifs et, selon ce qu’on leur donne, ils peuvent être malades voire mourir. Mais bon, il y a des idiots partout… Nous étions contents d’avoir vu ce coati alors que quelques minutes plus tard, ce sont des dizaines qui étaient à nos pieds, dont plein de bébés. Un premier s’est approché de moi et a sauté sur le sac plastique qui protégeait mon sac en bandoulière de la pluie. Un peu surpris, nous avons fait attention à ne pas trop nous approcher de ces animaux ensuite.

Après le déjeuner, nous avons pris un petit train (toujours au sein du parc) pour aller voir la fameuse « Gorge du diable ». C’est vraiment impressionnant ! Le point de vue se situe en haut de la cascade mais la force de l’eau est telle qu’on est complètement arrosé par la brume qui monte de la cascade.

Le lendemain, nous sommes allés du côté brésilien. Malheureusement, ça tombait un samedi donc on n’était pas tout seul… Après 30 minutes de queue pour acheter le billet puis 20 minutes supplémentaires pour entrer dans le parc, nous avons enfin réussi à monter dans un bus décoré avec des animaux de la jungle. Celui-ci nous a emmené au sentier à emprunter pour voir toutes les cascades.

La perspective qu’on a depuis le côté brésilien est vraiment sympa car on voit les cascades de plus loin donc en mode panoramique. De plus, on découvre des cascades supplémentaires, c’est très joli. Pour couronner le tout, le circuit se termine pratiquement “dans” la Gorge du Diable ! On peut l’observer de vraiment très près et là, on ressort plus que trempé !!

Entre les deux parcs, j’ai vraiment préféré l’argentin car c’est plus varié en paysage, mieux organisé et moins bondé de monde. Par contre, le brésilien est également très impressionnant. Si on a le temps, le mieux est de faire les 2 côtés mais si on doit choisir : l’argentin sans hésiter.

Le soir, nous sommes retournés à Buenos Aires pour nos 2 derniers jours de voyage.

Pour voir toutes les photos, cliquez sur Iguazú

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *